Fa unes setmanes vam poder escoltar a l’especialista en polítiques
socials d’UNICEF a Uruguai, Gustavo De Armas. Aquest ens va presentar la
realitat social i educativa que viuen actualment els països de l’Amèrica
Llatina i el Carib.
Primerament, De Armas ens va contextualitzar
socialment i ens va afirmar a través de dades extretes de l’IDH (Índex de
desenvolupament Humà) que la regió d’Amèrica Llatina i el Carib actualment
conforma una de les zones més desiguals del planeta. Aquesta desigualtat era
mesurada a través del benestar material, l’expectativa de vida (salut) i l’educació.
Fent us de les comparatives, el sociòleg i
politòleg ens va anar acostant a la realitat actual que viu l’educació del seu
país. Així doncs, va analitzar dades com la taxa de matriculació per nivells
educatiu, la qual mostrava diferències percentuals de fins a 22 de punt a l’ISCED
0 i de 17 punts al nivell d’ISCED 2 entre els països de l’Amèrica Llatina i el
Carib i l’Europa Occidental, o el percentatge de joves que han completat, com a
mínim, l’Educació Secundària Superior entre els països de l’OCDE i la regió que
ens ocupa. En aquest cas, la diferència resultava molt més notòria, ja que
entre el promig simple que s’establia entre els països de l’OCDE i el promig
simple establert entre els països de l’Amèrica Llatina i el Carib existia una
diferència de més de 30 punts percentuals.
De Armas també ens va comentar que molts
països de la seva regió encara avui mantenen entre un 10% i un 15% dels infants
sense escolaritzar al nivell d’ISCED 1 i que si contemplem la totalitat de l’Amèrica
Llatina i el Carib, només un 49% dels joves aconsegueix superar l’ISCED 3. Tot i
això, també ens va remarcar que aquestes dades varien força si focalitzem la
nostra mirada en un regió determinada, ja que si ens fixem únicament amb Argentina
o Xile, per exemple, aquest darrer percentatge s’eleva fins al 80%.
Amb aquesta realitat, De Armas ens va voler
mostrar els reptes i els desafiaments educatius que presenta la seva regió a
hores d’ara. A la vegada, però, l’especialista també va voler vincular les
seves conclusions amb el document de la
Convenció sobre els Drets de l’Infant i l’acompliment de tots els seus
drets, entre els quals va focalitzar concretament en el dret a l’educació.
En aquests moments i centrant-nos en l’àmbit
educatiu, l’Amèrica Llatina i el Carib
enfoquen les seves estratègies d’actuació cap a l’objectiu de garantir l’universalització de l’accés a l’educació mitjana a tots els i les joves d’aquests països. No obstant,
Gustavo De armas, va indicar que per vetllar i assegurar el dret a l’educació a
tots aquests infants i joves, era imprescindible que existís una implicació activa
i real per part de cadascun dels estat membres. A més a més, també va
manifestar la necessitat d’incentivar per part d’aquest l’acompliment d’altres
dimensions si vertaderament es vol treballar per la defensa i la promoció del Dret
a l’educació. Entre aquestes es va citar l’obligació dels estats de garantir que
tots els infants poguessin accedir a l’educació, de vetllar per la qualitat
educativa del sistema que aquest oferta i dels seus processos, de garantir que
tots els infants i joves poguessin finalitzar el període d’escolarització
obligatòria i de que tots aquests també poguessin gaudir de l’oportunitat de
participar i crear vincles amb les institucions de les quals formen part i en
són els protagonistes.
Acabo aquest comentari amb un text que el
mateix Gustavo De Armas va utilitzar per concloure la seva ponència a les
Primeres Jornades d’UNICEF: Debats en clau d’infància.
“Las capacidades de las que disfrutan los adultos
están profundamente condicionadas por su experiencia como niños (...) Las
inversiones en educación y otros aspectos de las oportunidades existentes
durante la niñez pueden mejorar las capacidades futuras en formas muy distintas.
Primero, pueden hacer que las vidas de los adultos sean más ricas y menos
problemáticas (...) Nuestra habilidad para vivir con otros, para participar
en actividades sociales y para evitar desastres sociales también está
profundamente influida por las aptitudes que adquirimos como niños (...)
El éxito de una democracia depende de la participación de los ciudadanos
y éste no es solamente un asunto de “reacción visceral”, sino también de
preparación sistemática para vivir como ciudadanos activos y deliberantes...”
Amartya Sen (1999): Commmodities
and capabilities, Oxford University Press, Oxford India Paperbacks, Nueva
Delhi.
