Què en sabem de l'educació a l'Amèrica Llatina i el Carib?

Fa unes setmanes vam  poder escoltar a l’especialista en polítiques socials d’UNICEF a Uruguai, Gustavo De Armas. Aquest ens va presentar la realitat social i educativa que viuen actualment els països de l’Amèrica Llatina i el Carib.

Primerament, De Armas ens va contextualitzar socialment i ens va afirmar a través de dades extretes de l’IDH (Índex de desenvolupament Humà) que la regió d’Amèrica Llatina i el Carib actualment conforma una de les zones més desiguals del planeta. Aquesta desigualtat era mesurada a través del benestar material, l’expectativa de vida (salut) i l’educació.

Fent us de les comparatives, el sociòleg i politòleg ens va anar acostant a la realitat actual que viu l’educació del seu país. Així doncs, va analitzar dades com la taxa de matriculació per nivells educatiu, la qual mostrava diferències percentuals de fins a 22 de punt a l’ISCED 0 i de 17 punts al nivell d’ISCED 2 entre els països de l’Amèrica Llatina i el Carib i l’Europa Occidental, o el percentatge de joves que han completat, com a mínim, l’Educació Secundària Superior entre els països de l’OCDE i la regió que ens ocupa. En aquest cas, la diferència resultava molt més notòria, ja que entre el promig simple que s’establia entre els països de l’OCDE i el promig simple establert entre els països de l’Amèrica Llatina i el Carib existia una diferència de més de 30 punts percentuals.

De Armas també ens va comentar que molts països de la seva regió encara avui mantenen entre un 10% i un 15% dels infants sense escolaritzar al nivell d’ISCED 1 i que si contemplem la totalitat de l’Amèrica Llatina i el Carib, només un 49% dels joves aconsegueix superar l’ISCED 3. Tot i això, també ens va remarcar que aquestes dades varien força si focalitzem la nostra mirada en un regió determinada, ja que si ens fixem únicament amb Argentina o Xile, per exemple, aquest darrer percentatge s’eleva fins al 80%.

Amb aquesta realitat, De Armas ens va voler mostrar els reptes i els desafiaments educatius que presenta la seva regió a hores d’ara. A la vegada, però, l’especialista també va voler vincular les seves conclusions amb el document de la Convenció sobre els Drets de l’Infant i l’acompliment de tots els seus drets, entre els quals va focalitzar concretament en  el dret a l’educació.

En aquests moments i centrant-nos en l’àmbit educatiu,  l’Amèrica Llatina i el Carib enfoquen les seves estratègies d’actuació cap a l’objectiu de garantir l’universalització de l’accés a l’educació mitjana a tots els i les joves d’aquests països. No obstant, Gustavo De armas, va indicar que per vetllar i assegurar el dret a l’educació a tots aquests infants i joves, era imprescindible que existís una implicació activa i real per part de cadascun dels estat membres. A més a més, també va manifestar la necessitat d’incentivar per part d’aquest l’acompliment d’altres dimensions si vertaderament es vol treballar per la defensa i la promoció del Dret a l’educació. Entre aquestes es va citar l’obligació dels estats de garantir que tots els infants poguessin accedir a l’educació, de vetllar per la qualitat educativa del sistema que aquest oferta i dels seus processos, de garantir que tots els infants i joves poguessin  finalitzar el període d’escolarització obligatòria i de que tots aquests també poguessin gaudir de l’oportunitat de participar i crear vincles amb les institucions de les quals formen part i en són els protagonistes.        

Acabo aquest comentari amb un text que el mateix Gustavo De Armas va utilitzar per concloure la seva ponència a les Primeres Jornades d’UNICEF: Debats en clau d’infància.

“Las capacidades de las que disfrutan los adultos están profundamente condicionadas por su experiencia como niños (...) Las inversiones en educación y otros aspectos de las oportunidades existentes durante la niñez pueden mejorar las capacidades futuras en formas muy distintas. Primero, pueden hacer que las vidas de los adultos sean más ricas y menos problemáticas (...) Nuestra habilidad para vivir con otros, para participar en actividades sociales y para evitar desastres sociales también está profundamente influida por las aptitudes que adquirimos como niños (...) El éxito de una democracia depende de la participación de los ciudadanos y éste no es solamente un asunto de “reacción visceral”, sino también de preparación sistemática para vivir como ciudadanos activos y deliberantes...” Amartya Sen (1999): Commmodities and capabilities, Oxford University Press, Oxford India Paperbacks, Nueva Delhi.