La
consigna va ser; elaboreu el vostre propi sistema educatiu. A continuació ens
van delimitar algunes pautes –molt genèriques- i ens van donar peu a iniciar
aquest procés de creació.
Així doncs, les tasques que ens vam marcar per
aquella sessió van ser: definir estructura i delimitar les edats que havia de comprendre
l’educació obligatòria.
Cal dir, que ràpidament la majoria del grup va tenir clar que els
infants entre 0 i 5 anys havien de tenir un espai reconegut que formes part del
nostre engranatge educatiu. No obstant, la presa d’aquesta decisió, no
significava que estiguéssim totalment d’acord en implementar la mateixa estructura
que actualment està aplicant Catalunya o Espanya pel que fa aquest nivell
educatiu.
Tot el grup considerava que l’educació preprimària era una bona via per
garantir l’estimulació de la nena o nen i per potenciar les seves habilitats
relacionals i capacitats cognitives des de la seva primera infància. Tot i
això, decidir si l’escola bressol (ISCED 0: 0 a 3 anys) havia d’estar integrada
amb l’escola d’educació infantil i primària, que compren infants entre 3 i 12
anys (ISCED 0 i 1) va ser un debat que, des del meu punt de vista, encara no
hem pogut resoldre de forma ferma.
Per altre banda, el que ens va resultar més complex va ser decidir les
edats que comprenia la franja d’escolarització obligatòria. En aquest cas, un dels dilema que vam tenir va
ser sobre l’edat d’inici d’aquesta escolarització. Membres del grup apostaven
per determinar el començament d’aquesta als 3 anys, argumentant que la taxa d’escolarització
en aquesta edat era aproximadament d’un 99% dels infants. No obstant, d’altres
opinàvem que determinar que l’escolarització obligatòria s’iniciés als 3 anys
no estava responent a un criteri purament pedagògic i en canvi, veiem que aquesta proposta
únicament anava encaminada a cobrir una necessitat real de les famílies, les
quals, degut a l’actual cultura de treball que hi ha al nostre país, els
resulta imprescindible disposar d’un espai que rellevi les seves funcions
durant el seu horari laboral.
Aquesta breu reflexió, que tot i voler, no pot mostrar la intensitat i
els molts arguments que es van anar posant sobre la taula per definir les
qüestions que he anat comentant, ha estat redactada arrel d’un article del País
Sin leer ni escribir hasta los seis, el qual, després de llegir-lo, em va fer
reflexionar sobre el debat que havíem tingut a l’aula respecte la rellevància d’iniciar
l’educació als 3 o als 6 anys.
Ara penso que la qüestió no està tant en aquesta edat d’inici, sinó que
el dilema es presenta en com es planteja aquesta preprimària i amb quina
finalitat: fomentar el voler aprendre o continuar insistint en la importància d’aprendre
a llegir com abans millor per tal de “garantir” el futur rendiment acadèmic de
l’infant, a la vegada que augmentem les possibilitats de millorar els resultats
de PISA?
Així doncs, més enllà de si l’educació obligatòria comença als 3 o
comença als 6, com ja he esmentat, el tema està en el què i el com volem que
aprenguin aquestes nenes i nenes.
Perquè eduquem, per respondre favorablement als criteris avaluatius
Europeus o per proporcionar les eines necessàries perquè els infants d’avui
esdevinguin demà ciutadans autònoms, crítics, responsables i actius dins de la
nostra societat?
Article: El País, Sin leer ni escribir hasta los seis (2009).
