Francesc Raventós va afirmar a la seva conferència sobre "La dimensió internacional de l'educació" que l'educació d'avui hauria de ser com "un joc de trens en xarxa on tothom pogués pujar i baixar en qualsevol moment".
No obstant, l'organització i estructura de la majoria de sistemes educatius actuals no estan pensats per poder dur a la pràctica això que suggereix aquesta metàfora. Els models educatius d'avui en dia estan planificats com un procés continuat, el qual inicies amb la primària i finalitzes quan has acabat l'educació superior i/o has pogut incorporar-te al marcat laboral. Plantejar-ho com un camí en una única direcció, sense opcions de desviar-te i tornar-te a redreçar posteriorment, impossibilita que aquells infants o joves que, en un determinat moment van abandonar el seu recorregut acadèmic , els resulti realment difícil reprendre aquest punt i continuar caminant endavant.
Tanmateix, aquest fet demostra la vigència de la centralització educativa que encara practiquen molts països, com l'Espanyol, el qual el mateix Raventós va definir com poc flexible, poc oberts i rígid. A la vegada que eludia a aquest tema, el ponent també va fer referència a l'anomenada descentralització educativa, com a primer pas per a poder arribar al joc de trens en xarxa, el qual esmentava al principi. Un exemple de sistema educatiu descentralitzat és l'alemany, el qual esdevé competència de cadascun dels estat federals decidir quin model educatiu volen pels seus ciutadans i ciutadanes.
Un model educatiu descentralitzat permetria proporcionar al context de cada regió una educació més adequada a les seves necessitats reals. Ara bé, per a que quelcom pogués arribar a ser possible, primer caldria que els països amb sistemes educatius centralitzats comencessin a organitzar la seva educació des d'una perspectiva diferent a l'actual.
No hay comentarios:
Publicar un comentario