Aquest dissabte 8 de juny va sortir publicat
al diari “El País” una noticia que tractava el tema de la jornada intensiva
aplicada en aquest darrer curs pel Departament d’Ensenyament a més de la meitat
dels instituts públics catalans. Un dels titulars que destacava era el següent:
"La aplicación de la jornada intensiva en el 71% de los institutos públicos este curso ha permitido a la Generalitat ahorrarse nueve millones de euros en becas comedor"
La qualitat i l’equitat educativa, dos temes omnipresents
darrerament a qualsevol debat educatiu. Tot i això, la nostra consellera d’Educació,
Irene Rigau, sense pràcticament discurs empíric, va tirar pel camí ràpid i va
decidir implementar la jornada intensiva a l’etapa de secundària. Quina pressa
tenia? Això milloraria els aprenentatges de l’alumnat? O potser és que ara els
canvis del sistema educatiu es fan en clau exclusivament econòmica?
Els estudis realitzats sobre aquest tema no
defineixen quina jornada, si l’extensiva o l’intensiva, és millor en termes
educatius. Tot i això, l’informe A les
tres a casa? de la Fundació Jaume Bofill ens afirma que el fet d’adoptar la
jornada intensiva no millora de forma directa els resultats escolars i tampoc
permet que les famílies comparteixin més temps amb els seus fills. A nivell
internacional, organismes com l’OCDE també han fet sentir la seva veu i alerten
que adoptar aquest tipus d’horari compactat pot comportar riscos si els estats
o les autonomies, en el nostre cas, no modifiquen el seu concepte de dret a l’educació
i amplien el seu significat més enllà de l’horari lectiu, promovent així l’accessibilitat
a activitats i serveis complementaris.
Si ens fixem en quin model adopten altres
sistemes educatius de referència veurem que Finlàndia, Suècia o França, per
exemple, opten per la jornada escolar intensiva, mentre altres països com
Alemanya es decanten per la intensiva.
Com ja s’ha esmentat, no hi ha una postura
clara que ens ajudi a determinar quina jornada és la més adient. Tot i això,
personalment, considero que abans de generar qualsevol canvi cal un anàlisi
previ de la situació per tal de veure quin és el vertader problema i poder actuar-hi
al respecte. Veient com han anat les coses, però, sembla que a Catalunya no s’ha
sabut respectar el procés i, fent la meva pròpia lectura, penso que s’ha actuat
amb finalitats purament econòmiques. Tanmateix, i per tancar aquest breu
comentari, només afegir que potser caldria plantejar-nos ampliar el marge d’autonomia
dels nostres centres perquè aquests poguessin adaptar-se a les necessitats del
seu alumnat i, entre altres coses, decidir si donat el seu context i la seva
realitat escolar és més adient aplicar la jornada intensiva o bé l’extensiva.
Fonts d’informació:
El País. (08.062013). Rigau ahorra nueve millones en becas de comedor con la jornada
intensiva. http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/06/07/catalunya/1370631052_345925.html
[Darrera consulta: 10.06.2013]
[Darrera consulta: 10.06.2013]
Sintesi Pascual, Elena. (2013). A les tres a casa? L’impacte social i
educatiu de la jornada escolar continua. Fundació Jaume Bofill.
Xavier
Bonal. (2012). El dret a l'educació
a Catalunya. UNICEF Comitè Catalunya
No hay comentarios:
Publicar un comentario