Mentre l’OCDE llença
consignes com les de generar petites reformes que no comportin canvis bruscos
als sistemes educatius dels països, que es promogui l’equitat educativa i que
es redueixin les taxes de repetició, el nostre Ministeri d’Educació sembla navegar
a unes altres aigües.
La nova reforma
educativa que no respon a cap anàlisi de necessitats previ i per tant, tampoc
es sustenta sobre cap argument empíricament raonable, introdueix a l’àmbit
educatiu canvis significatius amb una clara intenció de recentralització
competencial que permeti fomentar i promoure un sistema uniforme i únic.
La llei, de caire
conservador, deixa enrere aspectes com les intel·ligències múltiples de H. Gardner
i sobreposa la idea d’educar una societat competitiva i individualista en detriment
de la concepció d’educar ciutadans actiu, participatiu, responsables i
compromesos amb la seva comunitat i amb el món. Promou el tracking i la
segregació escolar com a garantia de millora dels resultats acadèmics i
instaura una avaluació externa basada en revàlides que lluny de garantir l’accés,
el dret a l’educació i la igualtat d’oportunitats, augmentarà la inequitat i les
diferències socials.
Aquests són els
aspectes que justifiquen la denominació de la LOMCE com una Llei Prefranquista?
Evidentment, aquesta és una part important de l’argument. No obstant, l’evidència
i sustentació del mateix bé quan es compara el preàmbul de la nova llei amb el preàmbul
d’una Llei com la LGE, aprovada l’any 1970.
Fent la comparativa,
doncs, es pot veure com la LGE, tot i ser una llei franquista, el plantejament
del seu preàmbul contemplava i reconeixia explícitament el dret a l’educació o
la democratització de l’ensenyança. La LOMCE, per contra, tot i està redactada
l’any 2013, deixa enrere aquesta perspectiva i es limita a parlar d’”encauzar a los estudiantes hacia las
trayectorias mas adecuadas a sus capacidades”, de l’educació com a
instruments de mobilitats social i de talents únics que cal potenciar.
La idea d’introduir
la figura gerencial a l’escola, el fet de substituir l’assignatura d’EpC per
una obligatòria de Religió o la devaluació de la llengua pròpia en determinades
comunitats autònomes com Catalunya també són elements que alimenten aquesta
concepció de llei amb regust a vell, tradicionalista i estancat al passat.
Afegeixo un vídeo on
F. Tonucci fa algunes reflexions sobre la LOMCE.
Algunes de les seves
aportacions:
“Cal donar suport als mestres bons i competents”
“L’avaluacio ha de mesurar el progrés i no el valor
absolut”
“Una educació, per ser educació, ha de ser pública”
“Reduir inversions en educació significa comprometre el
futur”
“Oferim a tothom una escola per a pocs”
“No crec que el mercat tingui el dret a decidir com a de
ser la societat del demà”
